En los últimos años la escultura de San Miguel de Biota ha despertado el interés por parte de historiadores del arte, que han tendido a incluir el templo en el catálogo del denominado "Maestro de San Juan de la Peña", un maestro escultor activo en las Cinco Villas durante la segunda mitad del siglo XII. Sin embargo, la escultura de Biota presenta un estilo que se aleja del taller de la Peña, acercándose, en consecuencia, a las novedades formales e iconográficas nacidas en los grandes focos escultóricos del último cuarto del siglo XII. Dos escultores de distinto abolengo, dejaron su huella en las magníficas portadas biotanas. Entre ellos destaca el Maestro de la Psicostasis. Su ansia de renovación y el conocimiento de los modelos bizantinos sitúan a este maestro como referente en el marco del 1200 hispano.PDF

Malgrat la notorietat del sarcòfag romànic de Doña Sancha, no són pocs els dubtes que encara avui romanen sobre la seva cronologia, iconografia i comitència. En aquest article s’analitza la importància de les circumstàncies històrico-polítiques del Regne d’Aragó durant el segle XI, element clau per posar les bases d’una nova interpretació iconogràfica del sepulcre. Alhora, s’analitzen els fets més destacables de la comtessa Sancha com a personatge de gran influència a la seva època, qüestió que concordaria amb la comitència del seu propi sarcòfag.PDF

Sant Sadurní de Tolosa, primer bisbe de la comunitat cristiana d'aquesta vila, fou venerat des d'antic i la seva devoció arreu es va estendre molt ràpidament. El sant compta amb un important dossier hagiogràfic i amb representacions iconogràfiques de gran interès. N'és un exemple el frontal de Rotgers, conservat al Museu Episcopal de Vic, que conté un episodi de la vida de sant Sadurní d'interpretació poc clara i dos altres relatius al seu martiri.PDF

En una època en què no existien els mitjans de comunicació actuals sant Domènec de Guzmán entengué que la millor manera de vèncer l’heretgia era mitjançant l’exemple i la predicació poble per poble i ciutat per ciutat. El seu mètode gaudí d’un gran èxit i l’orde s’estengué amb rapidesa. L’èxit i la pressió popular començaren a exigir la utilització del casino online no deposit bonus mitjà de difusió més eficient del moment, les imatges, a les quals s’havien oposat els membres més conservadors de l’orde. Les noves idees s’anaren imposant i aparegueren els primers cicles de sant Domènec i sant Pere Màrtir en els manuscrits utilitzats per l’orde. Aquests serviren de model a alguns conjunts de gran format que buscaven promocionar, entre els fidels i els seus germans, els membres més destacats de l’orde i el propi orde.PDF

Les línies que segueixen no tenen altre propòsit que el d’intentar reconstruir un dels episodis més desconeguts de la història recent de l’emblemàtica taula de la Mare de Déu dels Àngels de Tortosa: el seu pas per l’àmbit privat anterior a l’adquisició per part de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, el 1932. Amb aquesta intenció es donarà a conèixer, per primer cop, el contingut de les cartes que intercanviaren dos dels qui en foren propietaris, Jaume Perepons i Lluís Plandiura, les quals fins ara es conservaven inèdites a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.PDF

L’any 1909, durant la Setmana Tràgica, es va perdre el retaule de sant Antoni Abat de Jaume Huguet. En ell es figurava un cicle post mortem, el de la invenció del cos de sant Antoni, poc habitual en la retaulística antoniana i, que en tinguem constància, n’és l’únic cas en la catalana. La seva font textual és el relat conegut amb el mateix nom, un text que tingué "vida independent" i que s’inclou, únicament, en un dels exemplars catalans medievals de la Llegenda Àuria. L’objectiu d’aquestes pàgines és estudiar amb profunditat les tres escenes del cicle de la invenció del cos del sant i la seva relació amb el text.PDF

Davant l’escassetat bibliogràfica referida a l’escultura del tardogòtic peninsular, ens trobem aquí amb una proposta que aporta una refrescant alenada a l’estancament de l’esmentat període. Es tracta d’un exhaustiu estudi sobre l’escultura moble –retaules i talles exemptes bàsicament- al senyoriu de Biscaia durant el curt però intens període considerat tardogòtic a la zona. L’entusiasta autor s’imposa una tasca dificultosa i ens ofereix uns generosos resultats, aconseguint apropar-nos un pas de gegant a la realitat de l’època. PDF